dimecres, 27 de juliol del 2011

Ambicions

Al meu voltant hi ha tot un seguit de persones amb ambicions artístiques i que no tenen prou amb un sol llenguatge i no dubten en investigar. Alguns ho fan de manera més conscient que d'altres. Performers escultors que escriuen la seva vida dibuixant. Investigadors que pinten i creen. Compositors performàtics. Escultors que llatinegen. Ballarines arquitectòniques. Actors guitarristes.
Els artistes (considerats o no com a tals) experimenten entre els móns de les inquietuds. Alguns pateixen la por a la incomprensió davant el volgut canvi sobtat. Altres desafien els entorns amb la seva força creativa. A vegades intento ser la dosi d'empenta. L'experimentació comporta la creació i la possibilitat d'avançar dins el món de l'ambició artística. Els observo, els llegeixo, els escolto. Tots ells regalen trossets d'art, de coneixement que Tastaolletes sempre està a punt per rebre, per créixer. I és que Tastaolletes, mestre de res, es mou entre projectes que volen, que sovint ni tan sols neixen, però que hi són... es mou també per ambició artística.
Un nou objectiu pels propers mesos dins un dels camps menys experimentat: l'escultura.

Alguns d'aquests artistes que senten la necessitat d'experimentar llenguatges dubten, són ansiosos, mediten, s'arrisquen, pateixen... però tots, en un moment o altre, es mouen.

dimarts, 12 de juliol del 2011

Investigar: Preàmbuls

"Vull ser investigadora", dius. Et miren amb incredulitat. "Investigadora privada?" És fàcil fer la broma.
Dins el món humanístic, -i ja posats, directament, dins la història de l'art- el món de la investigació pot arribar a ser realment fascinant... però els ulls externs ho solen mirar de forma estranya.

Un cop algú em va dir davant el meu buit existencial... "has de buscar la paraula que et defineixi, aquella paraula que vulguis que et defineixi". Vaig caminar una estona en silenci dins el mar de dubtes que em sol caracteritzar i, algun carrer més enllà, vaig respondre: "Investigadora".

És cert, els historiadors de l'art no salvem vides, no som metges, no treballem la terra que ens ha d'alimentar per sobreviure. Però, si més no, pretenem alimentar l'esperit. (Podria ser una manera de dir-ho?) L'home no necessita l'art per sobreviure, però sí per viure.

Justificacions a part del perquè de tot plegat, en un moment concret vaig decidir que volia fer això, que volia investigar. Potser ja corria dins meu des de ben petita, quan quedava fascinada per les pel·lícules d'Indiana Jones, quan l'escola va portar-nos al museu de la ciutat on es conserven algunes de les millors restes arqueològiques de la zona.... qui sap realment quan va començar.