Investigar: la consciència de l'atzucac

Investigar pot voler dir moltes coses. Significa treure l'entrellat, desvetllar les incògnites, descobrir allò desconegut o oblidat. Trobar conclusions. Els mitjans per fer-ho poden ser diversos i , de fet, seran especialment diferents segons els àmbits d'actuació.
Fugint de laboratoris i calculadores, centrem-nos en l'àmbit que ens pertoca: l'àmbit històrico-artístic.
No us enganyeu si creieu que aquest tipus d'investigadors som únicament rates de biblioteca que passem eternitats mortes rere volums oblidats en algun racó fosc d'un magatzem de llibres. Bé, tampoc negarem la pila d'hores de consulta i lectura tant de manuals més o menys bàsics com d'obres que deuen veure la llum com a molt un cop cada cinc anys. No negaré, tampoc, la fascinació per l'estudi d'edicions antigues en què cada moviment de pàgina fa evident els anys que el llibre duu a sobre. No parlem ja de les hores a les hemeroteques entre diaris i revistes centenàries, algunes només consultables amb microfilms que ho envolten tot d'una mena d'aura més màgica i misteriosa... Bé, trencant una mica amb aquesta màgia... hem de dir que el microfilm s'ha substituït, d'una forma gairebé total en alguns casos, per la versió digitalitzada del document, perfectament consultables des de l'estudi de casa. Sí, els investigadors, també podem passar una quantitat impressionant d'hores davant la pantalla fent recerca, organitzant informació en bases de dades diverses, redactant hipòtesi i idees... malgrat alguns encara necessitem el bolígraf, el paper, els colors, anotant en infinitat de papers i llibretes el que sovint sembla un caos d'apunts sempre amb el seu intent de coherència.
Però els investigadors anem més enllà, perquè no podem basar-nos únicament en les fonts secundàries, en allò que han dit els altres. No ens podem basar tampoc només en fonts primàries d'època que expliquen una cosa o l'altra. La nostra inquietud ens fa viatgers i, llibreta en mà, ens dirigim d'una punta a l'altra, sempre que és factible, per viure la nostra recerca de la manera més propera possible.
Els investigadors, a més, tenim un punt de periodistes. Trucades, preguntes, trobades, entrevistes amb aquells que poden saber, els sabis dels temes, els descendents d'un artista, els testimonis de fets o èpoques que estudiem.
És així com, si bé no caldrà que ens enfrontem als perills d'un temple maleït, ens movem amunt i avall, llegim, preguntem, escoltem, anotem...
Els investigadors, malgrat podem ser més o menys ansiosos, hem d'estar carregats de paciència ja que sovint una recerca pot allargar-se durant anys, pot portar a resultats infructuosos, pot dur-nos a camins erronis... Però cada atzucac trobat no ha de resultar una frustació, sinó un camí a descartar per poder-se dirigir de forma potser més segura a un possible encert, no sempre confirmat.